CANTANDO BAJO LAS BALAS d'Antonio Àlber, amb Adolfo Fernández i el músic Marià Marín. Direcció: Alvaro Lavín
PREMI AL MILLOR ESPECTACLE EN LA MOSTRA INTERNACIONAL DE TEATRE DE RIBADAVIA (JULIOL 2007)
“Cantant davall les bales” narra en primera persona el primer acte oficial franquista de la història, que va tindre lloc el 12 d'octubre de 1936 en el Paranimf de la Universitat de Salamanca i el gran absent del qual va ser, curiosament, el mateix Francisco Franco, que no obstant va enviar a la seua esposa, la senyora Carmen Pol. Allí figuraven altres personalitats, a algunes de les quals es les cita en l'obra, però dos d'elles es van fer amb el total protagonisme d'aquell matí: el General Millán Astray i El senyor Miguel d'Unamuno, que per a espant de tots, es van enfrontar amb una violència inesperada. Millán Astray va cridar: “Viva la mort”, a la qual cosa Unamuno va replicar: “Vencereu però no convencereu”. El Millán Astray que ens presenten és una ànima ferida, un àngel caigut, un buscador d'honor, un amant de la mort, un personatge incòmode i, el pitjor, un perdedor nat, sense l'astúcia que va caracteritzar Francisco Franco.