Juana Mª. de Bou (soprano)
Javier Rubio (baríton)
Florencio Sáez (piano)

Juana Mª. de Bou (soprano) - Naix a Alacant. Comença els seus estudis musicals sota la direcció de D. Ricardo Ruiz Baquero en l'Orfeó Stella Maris, finalitzant la carrera de cant en el Conservatori Superior de Musica "Oscar Esplá" d'Alacant. Ha realitzat inumerables cursos i classes magistrals, com: 
Curs Manuel de Falla amb Victòria dels Ángeles. 
Curs de Tècnica Vocal, Estilística Pianística, d'Anàlisi Musical i Repertori amb Elena Obratsova, Miguel Zanetti i Gerardo Pérez Busquier. 
Curs de Perfeccnamiento amb Ana Luisa Cornella. 
Classes Magistrals amb Enriqueta Tarrés, Alan Branch i Enedina Lloris. 
Curs d'Interpretació Liederística amb Irene Cordella-Huberti. 
Curs El Cantant i el seu Cos amb Susan Dennis-Gabriel-Dennis-Gabriel.
Entre el seu repertori compta amb el paper de solista d'oratoris i misses com El Messies (Haendel), La Creació i Les Estacions (Haydn), Exulta't Jubila't, Krönungsmesse i Rèquiem (Mozart), Magníficat (Bach), Stabat Mater (Pergolesi), Glorica (Vivaldi), Rèquiem (Fauré), Messe Solenelle (Rossini)... 
Representa les sarsueles "La Tavernera del Port" (Marola), "Els Esparvers" (Adriana), "El Cantar de l'arrier" (Mari Blanca), "Katiuska" (Katiuska), "La del Soto del Parral" (Aurora), "Luisa Fernanda" (Carolina i Luisa Fernanda), "La del Manoll de Roses" (Ascensión), "La Poble Natal" (Mª Pilar), "La Dolorosa" (Dolores), "La Revetla de la Paloma" (Susana).  
Entre els inumerables concerts efectuats cal destacar els de lieder de Strauss, Schubert, Brahms i Schumann. Òperes de Mozart com "La Flauta Màgica", "Les Bodes de Barber" i "El senyor Giovanni". Musicals com "El Fantasma de l'Òpera" D'Andrew Lloyd Webber. 
Ha col·laborat en la gravació de diversos CD tant de sarsuela com de música contemporània. Participa en la Banda Sonora Original de la pel·lícula Ángeles SA. 
Entre els premis aconseguits, ressaltar el 1r premi en a modalitat de Cançó Lírica del concurs "Passar-lo.la" emés per Canal 9 TV. 
Ha actuat recentment en el Palau d'Altea amb la Cantata "Carmina Burana" de Karl Orff.

Javier Rubio (baríton) - Naix a Alacant. En 1997 comença estudis de cant amb D. Guillermo Palomar. Posteriorment ingressa en el Conservatori "Oscar Esplá" amb la professora Nuria Mejías, obtenint en títol professional de cant en 2004 i el Superior en 2008 amb les màximes qualificacions i Premi Extraordinari Fi de Carrera. Completa la seua formació amb el prestigiós tenor Pedro Lavirgen. 
Ha representat les sarsueles "La Revetla de la Paloma" (Julián), "La del Manoll de Roses" (Joaquín), "La Revoltosa" (Felipe), "La Cançó de l'Oblit" (Leonello), "La Tempestat" (Jutge), "La Tavernera del Port" (Juan d'Eguía), "La Dogaressa" (Zabulón), "La Dolorosa" (Prior), "La Cort del Faraó" (Putifar), "El cantar de l'arrier" (Lorenzo), "Els Esparvers" (Juan), "Katiuska" (Pedro), "La del Soto del Parral" (Germà), "Luisa Fernanda" (Vidal), "Doloretes" (Visentino), "La Poble Natal " (Marià), "El xiquet jueu" (Manacor), i les òperes "Madame Butterfly" (Comissari), "Carmen" (Mora-les), "Marina" (Roque) i "Bastian i Bastiana" (Colás), i la cantata "Carmina Burana" amb agrupacions líriques com la Peña Lírica Alacantina, l'Agrupació Lírica Val·lisoletana, Bohemis, José Serrano, Coral Crevillentina, Miramón Mendi, José Chazarra, Companyia Clàssica de València... sent dirigit musicalment, entre altres, pels mestres José Garberí, Tuli Gagliardo, Roberto Forés, Miguel Ángel Cabero, José Antonio Botella, José Aparicio, José Luis Parella, Balbina Serna, Miguel Genoll, Florencio Sáez, Alfonso Saura... i en escena per Tony River, Pedro Pablo Juárez, Rafael Ricart,José Manuel Navarro, José Serraima o Giampaolo Zennaro. 
Actuacions destacades: Ambaixades d'Espanya a Austràlia i Malàisia, Setmana Espanyola en Meliá Mèxic D.F. i Meliá Kuala Lumpur, Palau Medicis (Florència), Auditoris Nacionals de Guatemala, El Salvador i Nicaragua, Universitat d'Oslo, Gant, Pàdua i la George Washington University (EUA).

Florencio Sáez (piano) - Inicia els seus estudis musicals en el Conservatori Superior de Música "Óscar Esplá" d'Alacant, on finalitza el nivell professional de piano sota la direcció d'Ana Flori. Posteriorment continua estudis en el Conservatori Superior de Música "Manuel Massotti" de Múrcia, concloent allí els estudis superiors de "Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament", "Pedagogia Musical", "Musicologia", "Direcció de Cors" i "Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació", estes últimes sota la direcció dels catedràtics D. José Luis López García i D. Manuel Seco d'Arpe respectivament. 
Com a pianista acompanyant es va iniciar amb una gira de més de vint concerts acompanyant a la prestigiosa violinista Josefina Salvador per tota la comunitat valenciana. Ha actuat com a solista acompanyat d'agrupacions com la U. M. Contestana, la S. F. Alteanense i altres a Alcoi, València (Palau de la Música), Múrcia (Palau de Congressos), Conca (Auditori), Galícia, Canàries, Aurillac (França), Prevezza (Grècia), Oslo i Bergen (Noruega), etc.
És des de 1994 director musical i pianista acompanyant de l'agrupació "Gales Líriques" que va fundar el prestigiós baríton D. Guillermo Palomar, amb un amplíssim repertori d'òpera, lied i sarsuela. Ha acompanyat també a grans jóvens valors de la lírica espanyola a la llarg de tota la geografia nacional, amb un total de més de tres-cents concerts en estos últims anys. 
Florencio Sáez ha desenvolupat també una gran labor com a compositor, estrenant obres per a orquestra, banda i agrupacions camerísticas diverses, sent gravades i emitidides algunes d'elles per Ràdio 2 de RNE, Canal 9 Ràdio i altres. Ha sigut autor de diverses obres obligades en distints certàmens d'entitats com l'Excma. Diputacón Provincial d'Alacant. 
És membre de la SGAE i des de 1987 professor numerari del Conservatori d'Alacant, on ha impartit classes de transposició, acompanyament, acústica, etc. En l'actualitat ocupa la càtedra d'Harmonia.

Polsa ací per a veure / descarregar el cartell (JPG)

Polsa ací per a veure / descarregar el cartell (PDF)

Polsa ací per a veure COM ARRIBAR

Pda. del Cascall
03590 Altea

Situada en la partida del Cascall va ser consagrada en 1759, però hi ha proves del seu poblament modern des del segle XVII. La fatxada senzilla amb motlures d'estètica barroca està coronada per una espadanya. Té una nau amb disposició transversal de l'altar, sagristia adossada i una porxada lateral. Les dimensions totals del conjunt són de 12 per 9m aproximadament. Com a característica peculiar és l’única que presenta cor ja que s’hi han celebrat misses de revestida. La seua festivitat és el 4 de desembre.